Mapes del cristianisme al món

Video del mapa de cristianisme al món, sobre l'expansió del cristianisme,

Mites de la creació 2

Trobem algun es pàgines que ens acosten als mites de la creació de diferents tradicions. Aquestes són algunes:

1.- És interessant aquesta pàgina que te coses molt aprofitables.
2.- Origen del món a través dels mites,

3.- Vídeos seleccionats
      - Tradició monoteista (Judeo-cristiana-islàmica)
      - Mite egipci de la creació
      - Mite maia d la creació
      - Mite greg de la creació (també ens servirà com a introducció general  als mites de la creació)

 Les FITXES D'AJUT PER PRESENTAR LES COSMOGONIES. les teniu aquí.
 Les podeu baixar per omplir la que heu de presentar a classe. Les demés fitxes les completareu amb l'exposició dels vostres companys.

Bona feina.

Mites de la creació i cosmogonies.

L'UNIVERS I L'ÉSSER HUMÀ

Podríem dir que si comprenem la constitució de l'Univers (conjunt de tot el que existeix en el món material) i la vida, entendrem millor com som nosaltres mateixos. Perquè si l'Univers no fos com és nosaltres, possiblement, no existiríem.

Trobar una explicació plausible de la formació i evolució de l'univers, ha estat l'objectiu de l'ésser humà al llarg de la seva història. Per aquest motiu s'han descrit diferents models explicatius, des dels antics mites fins als models cosmològics científics actuals.

Explicacions mítiques: mites cosmogònics.

Mite mesopotàmic.(Enuma Elix)

L’Enuma Elix és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia. Actualment conservem una bona quantitat de fragments d'aquest text, els exemplars més antics dels quals són del segle IX aC. La temàtica principal del poema és la creació de l'univers i la seva ordenació per part de Marduk, el déu tutelar de la ciutat de Babilònia i cap del panteó. El poema no és altra cosa que una gran tramoia mítica per justificar l'entronització de Marduk com a cap del panteó a Mesopotàmia.

Mireu més endavant la taula comparativa amb el Gènesis.

Mite egipci.

Mite jueu de la creació. 

Comparant-lo amb les mesopotàmics: Si bé pot ser que no hi hagi cap dependència literària directa, és molt probable la influència d'almenys, alguns textos bíblics sobre la creació.

Els antics Mesopotamis creien que el món era un disc pla circular envoltat per un mar d'aigua salada. La terra habitada era un únic continent gegant dins d'aquest mar, i surava en un segon mar, d'aigua dolça, que subministrava l'aigua a fonts, pous i rius connectant-se amb l'aigua salada del mar. El cel era un disc sòlid sobre la terra, corbat fins a tocar la terra en la seva vora, per sobre dels cels hi habitaven els déus. Pel que es dedueix de la Bíblia hebrea, la geografia és idèntica a la dels babilonis: una terra plana circular surant sobre un mar d'aigua dolça, envoltada per un mar d'aigua salada, amb una sòlida volta celeste (el firmament) superior. És la creació d'aquest món que tanEnûma Elish com Gènesis 1 ens descriuen.

Sovint les comparacions entre la Bíblia i altres textos antics del Pròxim Orient, estan contaminades per les traduccions cristianes, que han imposat les doctrines de la creació (del no-res) i la Trinitat. Per tant, l'inici de Gènesi 1 és tradicionalment traduït: "Al principi Déu va crear els cels i la terra ..." mentre que l'original hebreu del Gènesi 1:1-3 ens descriu l'estat de caos abans de la creació per Déu "Al començament Déu crear els cels però la terra era caòtica i desolada, i les tenebres estaven sobre la profunditat..."

Comparació entre Enuma Elix i Gènesi

Taule comparativa
Gènesi dies de la creació	Enuma Elix generacions de déus
Primer dia, separació de les aigües	Primera generació Tiamat i Apsu déus de les grans masses d'aigua salada i dolça
Segon dia, creació del firmament	Segona generació Lahamu
Tercer dia, la terra produeix la vegetació	Tercera generació, Kishar deessa terra.
Quart dia, creació el sol i els astres del cel	Quarta generació Anu déu suprem del cel
Cinquè dia, creació dels peixos de l'aigua i les aus	Cinquena generació Ea déu de les aigües dolces
Sisè dia, creació dels animals i el home	Sisena generació, Marduk déu suprem i creador de la humanitat
Setè dia, Déu descanse	els déus poden descansar

• Els dos relats descriuen la creació com un acte diví.
• Enûma Elish descriu el temps anterior a la creació com "un temps quan més amunt, el cel no havia estat nomenat, i per sota de la terra no havia estat anomenat pel seu nom", mentre que en el Gènesi cada acte de la creació divina s'introdueix amb la fórmula "I Déu va dir, que hi hagi ...".
• La seqüència de creació és similar als dos relats: la llum, el firmament, la terra seca, les lluminàries, i l'home.
• En els dos relats el món és primigeni, sense forma i buit.
• En la Bíblia (Gènesi 1:2), l'única cosa que existeix abans de la creació és l'abisme aquós. En tant, el firmament, concebut com una sòlida tassa invertida, es crea en mig de les aigües primigènies per separar els cels de la terra (Gènesi 1:6-7, Enûma Elish 4:137-40).
• El dia i la nit són anteriors a la creació dels astres lluminosos (Gen. 1:5, 8, 13 i 14 seg.; Enûma Elish 1:38),
• La funció del dia i la nit és produir la llum i regular el temps (Gen. 1: 14; Enûma Elish 5:12-13).
• En Enûma Elish, el creador consulta els déus abans de crear l'home (6:4), mentre que ha Gènesi diu: Fem l'home a la nostra imatge... (Gènesi 1:26) - i
• En els dos relats, la creació de l'home és seguida pel descans diví.

Per tant, sembla que l'anomenada Font Sacerdotal es fa ressò d'aquest compte de la creació de Mesopotàmia, cronològicament anterior.

Mite maia de la creació

Els maies eren politeistes, és a dir, adoraven diversos déus. Totes les divinitats tenien relació amb la naturalesa o amb fenòmens atmosfèrics i es dividien entre els bons i els dolents. Els déus del bé i el mal estaven en lluita constant i el destí de la humanitat es veia afectat per aquesta guerra: els déus bons produïen coses bones com la pluja o el blat de moro, però els deus dolents provocaven la sequera i la fam.

Hunab Kú era el deu creador i pare de tots els déus. Els maies creien que havia creat els homes a partir del blat de moro, el consideraven un ser absolut i mai el van representar.

Itzamná era el déu dels cels, de la nit i el dia i se li atribuïa la invenció de l'escriptura i el calendari. Se'l representava com un ancià sense dents.

Kukulkán era el déu del vent; Kinich Ahau, el déu del sol; Ixchelera la deessa de la lluna, les inundacions i l'embaràs; Xhaac, el déu de la pluja, i Kisin, el déu de la mort.

(Imatge: Imatge en un temple maia d'Itzamná, déu dels cels, la nit i el dia)

La idea del món

Per als maies, el món jeu sobre un gran cocodril que flota al mar. Sobre ell, hi ha 13 cels, als quals viuen els estels, el vent, la lluna, el sol i els déus. Un grup d’arbres dispersos per tot el món els subjecten. I a l’interior de la Terra hi ha nou mons subterranis.

Creien que el món havia mort quatre vegades i que la cinquena estava molt propera. Per això, estudiaven tant els astres, per tal d’esbrinar quan arribaria aquest dia. Va ser així com van desenvolupar fins a vuit maneres diferents de comptar els dies o calendaris. També van ser molt bons matemàtics i astrònoms; i a ells s'atribueix el primer sistema d'escriptura americà. 

El següent vídeo explica la creació del món segons la cultura maya.

Mite de la creació de l'arxipèlag del Japó

"Al començament era un caos. A partir d'ell l'esperit límpid se separà per fer-se el cel, mentre que la terra es formà de l'esperit tèrbol.

Quan aquesta terra encara surava a la superfície de l'aigua, tres déus en sortiren. Aquests déus, tots solters, eren el déu de l'eternitat de la terra, el de la plenitud de l'aigua i el déu del martell, que simbolitzava les eines. Després es formaren sis deus que representaven respectivament l'argila, la sorra, la casa, la riquesa, la bellesa i la raó.

Finalment aparegué una parella de déus Izanagi i Izanami. El déu del cel els demanà de solidificar la terra. Llavors prengueren una albarda i xarbotaren l'aigua de la mar. La sal que queia de la punta de l'albarda s'acumulà, i en sorgí una illa, i van construir-hi un palau, on es casaren.

D'aquest matrimoni, en naixeren l'arxipèlag del Japó, el déu dels mars, el déu dels rius, el déu de les muntanyes, el déu de les planes, el déu dels arbres i el déu del vent."

Mite cosmogònic de l'India Vèdica

"En aquell temps no hi havia l'ésser, no hi havia el no-ésser.No hi havia ni espai ni firmament en el més enllà. Què es movia? On i guardat per qui? Hi havia aigua pregona, aigua sense fons?
No hi havia ni la mort en aquell temps, ni la no-mort, cap signe no distingia la nit del dia. L'U respirava sense alè, mut de si mateix: res no existia en el més enllà.
Al principi, les tenebres cobrien les tenebres, tot el que ara veiem no era sinó onada indefinida [...] Qui sap en veritat, qui podria dir-ho aquí: d'on sortí, d'on ve aquesta creació?
Els déus estan cap ençà d'aquest acte creador, qui sap d'on emana?
Aquesta creació, d'on emana, si ha estat fabricada o no - el que vetlla sobre ella en el punt més alt del cel ho sap, sens dubte..., o tal vegada no ho sabia pas."

Cosmogonia d'Hesíode (s.VII a.C)

"Primer de tot va néixer Caos, després Gea (Terra) d'ample pit, un assentament ferm de totes les coses per sempre, Tàrtar ple de núvols en un racó de la terra d'amples camins i Eros que és el més bell entre els déus immortals, relaxador dels membres i que conté, dins del seu pit, la ment i el prudent consell de tots els déus i els homes. De Caos van néixer Erebo i la negra Nit; de la Nit van néixer Éter i el Dia...."

Models cosmològics científics : de l'antiga Grècia a la ciència actual.

Les primeres explicacions no-mítiques sobre la constitució de l'Univers les trobem en els primers filòsofs-científics grecs. Precisament la filosofia neix de l'intent de proporcionar una explicació racional als fenòmens naturals i a la vida humana, sense haver de recórrer a les forces sobrenaturals que feien servir les explicacions mítiques. Tot i això, en les primeres teories que es varen formular, encara hi ha un fort rerafons mític. En línies generals el model que proposaren era el següent :

• Model cosmològic grec : Univers etern, sense creació, però limitat i finit. L'Univers era una gran esfera dins la qual hi havia altres esferes on giraven els planetes ( estels errants ) en òrbites circulars, la terra estava al centre i no es movia. El seu model era, doncs, esfèric, geocèntric i geostàtic.
  • Una excepció a aquest model va ser el proposat per Aristarc de Samos (310 aC) que va situar el sol en el centre (heliocentrisme). Idea que va recuperar segles més tard N.Copèrnic. Però aquest pensament no va prosperar, perquè anava contra les idees de l'època i el sentit comú: l'Univers era estàtic i immutable.
• Model cosmològic modern: N.Copèrnic (s. XV) proposa un model heliocèntric per poder explicar millor el moviment dels planetes. També recolzarà aquest model Galileu (s. XVI) mantenint igual que el seu predecessor el moviment orbital circular. Al mateix segle J.Kepler exposarà la seva teoria de les òrbites el·líptiques.
• Model gravitacional : I.Newton (s.XVII) en els seus Principis formula la teoria de la gravitació universal, o principi d'atracció entre els cossos materials. Va mantenir, però, un model d'Univers estacionari, què segons Bentleypodia fer trontollar la seva pròpia teoria, perquè si la gravitació s'estenia infinitament podria provocar un gran col·lapse. Per aquest motiu la idea d'un univers dinàmic ( principis del s.XX) va plantejar-se com a sol·lució.

• Model relativista : A. Einstein (s.XX) amb la seva teoria de la relativitat general explica l'atracció gravitatòria entre cossos materials, segons la curvatura entre espai i temps. Aquesta teoria donarà pas a l'actual concepció de l'Univers finit ( en el temps ) però sense límits ( en l'espai ). Concepció que condueix a parlar d'un Univers obert : amb un principi o Big-Bang ( terme utilitzat, per F.Hoyle per ridiculitzar els resultats obtinguts de les observacions d'E.Hubble (1929) sobre el desplaçament, a grans velocitats, de les galàxies en l'espai, d'on G.Gamow va suposar que en un principi l'Univers no era més que una gran bola de foc, de densitat i temperatura molt elevades, que a poc a poc es va anar separant, formant-se els diferents elements que composen l'Univers actual ), en expansió eternament ; i d'un Univers tancat : que s'acabarà col·lapsant, com a resultat de les forces gravitacionals, en el que s'anomena Big-Crunch ; i d'un Univers pla, si hi ha prou matèria per frenar l'expansió de manera indefinida.
• Sembla ser que tot depèn de la quantitat de matèria existent a l'Univers.

"La humanitat ha fet progressos notables cap a la comprensió del cosmos. Hem eliminat moltes concepcions errònies del passat - com ara que la Terra era al centre de l'Univers- i estem començant a veure com ens acomodem dins l'ampli i respectable univers que abraça el nostre passat, present i futur. Tot i que la concepció actual de l'Univers es correspon més amb la realitat que les creences d'èpoques antigues, continua sent inimaginablement ingènua. Si se li dóna l'oportunitat, l'enorme potència de la ment humana, incentivada pel nostre desig innat de conèixer, continuarà augmentant el coneixement científic. Quan allarguem les fronteres del coneixement, aprofundim el coneixement del cosmos. Les futures generacions poden jutjar-nos pels nostres èxits en l'ampliació dels horitzons de coneixement. Però l'horitzó crucial és a les nostres ments." R. Wagner, D. Goldsmith, Horitzons còsmics (1982)

Bibliografia i webgrafia

Alguns llibres i webs per ampliar el tema :

http://www.xtec.cat/~asarsane/Univers.htm

S. Hawking L'univers en una closca de nou Ed. Columna B. 2002

Trigo i Rodríguez, J.M., Nosaltres a l'Univers, Ed. Proa, B. 1999

Davies, P., El Universo desbocado, Ed. Salvat B. 1988

Salvador, E., L'Univers conegut, Ed. Barcanova B. 1992

Riera i Tuèbols, S., Origen i estructura de l'Univers, Edicions 62 B. 1996

Asimov, I., El Universo, Ed. Alianza, M. 1973

Sagan, C., Cosmos, Ed. Planeta, B. 1982

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/univers.htm

www.astrored.org

www.astrogea.org

http://www.xtec.es/~rmolins1/univers/cat

Llenguatge religiós.

Interessant vídeo de la sèrie CELIA de TV aquí.

Dos formes diferent d'explicar la creació i la relació entre les persones i la natura.