L'UNIVERS I L'ÉSSER HUMÀ
Podríem dir que si comprenem la constitució de l'Univers (conjunt de tot el que existeix en el món material) i la vida, entendrem millor com som nosaltres mateixos. Perquè si l'Univers no fos com és nosaltres, possiblement, no existiríem.
Trobar una explicació plausible de la formació i evolució de l'univers, ha estat l'objectiu de l'ésser humà al llarg de la seva història. Per aquest motiu s'han descrit diferents models explicatius, des dels antics mites fins als models cosmològics científics actuals.
Explicacions mítiques: mites cosmogònics.
Mite mesopotàmic.(Enuma Elix)
L’Enuma Elix és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia. Actualment conservem una bona quantitat de fragments d'aquest text, els exemplars més antics dels quals són del segle IX aC. La temàtica principal del poema és la creació de l'univers i la seva ordenació per part de Marduk, el déu tutelar de la ciutat de Babilònia i cap del panteó. El poema no és altra cosa que una gran tramoia mítica per justificar l'entronització de Marduk com a cap del panteó a Mesopotàmia.
Mireu més endavant la taula comparativa amb el Gènesis.
L’Enuma Elix és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia. Actualment conservem una bona quantitat de fragments d'aquest text, els exemplars més antics dels quals són del segle IX aC. La temàtica principal del poema és la creació de l'univers i la seva ordenació per part de Marduk, el déu tutelar de la ciutat de Babilònia i cap del panteó. El poema no és altra cosa que una gran tramoia mítica per justificar l'entronització de Marduk com a cap del panteó a Mesopotàmia.
Mireu més endavant la taula comparativa amb el Gènesis.
Mite egipci.
Mite jueu de la creació.
Comparant-lo amb les mesopotàmics: Si bé pot ser que no hi hagi cap dependència literària directa, és molt probable la influència d'almenys, alguns textos bíblics sobre la creació.
Els antics Mesopotamis creien que el món era un disc pla circular envoltat per un mar d'aigua salada. La terra habitada era un únic continent gegant dins d'aquest mar, i surava en un segon mar, d'aigua dolça, que subministrava l'aigua a fonts, pous i rius connectant-se amb l'aigua salada del mar. El cel era un disc sòlid sobre la terra, corbat fins a tocar la terra en la seva vora, per sobre dels cels hi habitaven els déus. Pel que es dedueix de la Bíblia hebrea, la geografia és idèntica a la dels babilonis: una terra plana circular surant sobre un mar d'aigua dolça, envoltada per un mar d'aigua salada, amb una sòlida volta celeste (el firmament) superior. És la creació d'aquest món que tanEnûma Elish com Gènesis 1 ens descriuen.
Sovint les comparacions entre la Bíblia i altres textos antics del Pròxim Orient, estan contaminades per les traduccions cristianes, que han imposat les doctrines de la creació (del no-res) i la Trinitat. Per tant, l'inici de Gènesi 1 és tradicionalment traduït: "Al principi Déu va crear els cels i la terra ..." mentre que l'original hebreu del Gènesi 1:1-3 ens descriu l'estat de caos abans de la creació per Déu "Al començament Déu crear els cels però la terra era caòtica i desolada, i les tenebres estaven sobre la profunditat..."
Comparació entre Enuma Elix i Gènesi
| Taule comparativa | ||||||
| Gènesi dies de la creació | Enuma Elix generacions de déus | |||||
| Primer dia, separació de les aigües | Primera generació Tiamat i Apsu déus de les grans masses d'aigua salada i dolça | |||||
| Segon dia, creació del firmament | Segona generació Lahamu | |||||
| Tercer dia, la terra produeix la vegetació | Tercera generació, Kishar deessa terra. | |||||
| Quart dia, creació el sol i els astres del cel | Quarta generació Anu déu suprem del cel | |||||
| Cinquè dia, creació dels peixos de l'aigua i les aus | Cinquena generació Ea déu de les aigües dolces | |||||
| Sisè dia, creació dels animals i el home | Sisena generació, Marduk déu suprem i creador de la humanitat | |||||
| Setè dia, Déu descanse | els déus poden descansar | |||||
- Els dos relats descriuen la creació com un acte diví.
- Enûma Elish descriu el temps anterior a la creació com "un temps quan més amunt, el cel no havia estat nomenat, i per sota de la terra no havia estat anomenat pel seu nom", mentre que en el Gènesi cada acte de la creació divina s'introdueix amb la fórmula "I Déu va dir, que hi hagi ...".
- La seqüència de creació és similar als dos relats: la llum, el firmament, la terra seca, les lluminàries, i l'home.
- En els dos relats el món és primigeni, sense forma i buit.
- En la Bíblia (Gènesi 1:2), l'única cosa que existeix abans de la creació és l'abisme aquós. En tant, el firmament, concebut com una sòlida tassa invertida, es crea en mig de les aigües primigènies per separar els cels de la terra (Gènesi 1:6-7, Enûma Elish 4:137-40).
- El dia i la nit són anteriors a la creació dels astres lluminosos (Gen. 1:5, 8, 13 i 14 seg.; Enûma Elish 1:38),
- La funció del dia i la nit és produir la llum i regular el temps (Gen. 1: 14; Enûma Elish 5:12-13).
- En Enûma Elish, el creador consulta els déus abans de crear l'home (6:4), mentre que ha Gènesi diu: Fem l'home a la nostra imatge... (Gènesi 1:26) - i
- En els dos relats, la creació de l'home és seguida pel descans diví.
Per tant, sembla que l'anomenada Font Sacerdotal es fa ressò d'aquest compte de la creació de Mesopotàmia, cronològicament anterior.
Mite maia de la creació
Mite de la creació de l'arxipèlag del Japó
"Al començament era un caos. A partir d'ell l'esperit límpid se separà per fer-se el cel, mentre que la terra es formà de l'esperit tèrbol.
Quan aquesta terra encara surava a la superfície de l'aigua, tres déus en sortiren. Aquests déus, tots solters, eren el déu de l'eternitat de la terra, el de la plenitud de l'aigua i el déu del martell, que simbolitzava les eines. Després es formaren sis deus que representaven respectivament l'argila, la sorra, la casa, la riquesa, la bellesa i la raó.
Finalment aparegué una parella de déus Izanagi i Izanami. El déu del cel els demanà de solidificar la terra. Llavors prengueren una albarda i xarbotaren l'aigua de la mar. La sal que queia de la punta de l'albarda s'acumulà, i en sorgí una illa, i van construir-hi un palau, on es casaren.
D'aquest matrimoni, en naixeren l'arxipèlag del Japó, el déu dels mars, el déu dels rius, el déu de les muntanyes, el déu de les planes, el déu dels arbres i el déu del vent."
Mite cosmogònic de l'India Vèdica
"En aquell temps no hi havia l'ésser, no hi havia el no-ésser.No hi havia ni espai ni firmament en el més enllà. Què es movia? On i guardat per qui? Hi havia aigua pregona, aigua sense fons?
No hi havia ni la mort en aquell temps, ni la no-mort, cap signe no distingia la nit del dia. L'U respirava sense alè, mut de si mateix: res no existia en el més enllà.
Al principi, les tenebres cobrien les tenebres, tot el que ara veiem no era sinó onada indefinida [...] Qui sap en veritat, qui podria dir-ho aquí: d'on sortí, d'on ve aquesta creació?
Els déus estan cap ençà d'aquest acte creador, qui sap d'on emana?
Aquesta creació, d'on emana, si ha estat fabricada o no - el que vetlla sobre ella en el punt més alt del cel ho sap, sens dubte..., o tal vegada no ho sabia pas."
No hi havia ni la mort en aquell temps, ni la no-mort, cap signe no distingia la nit del dia. L'U respirava sense alè, mut de si mateix: res no existia en el més enllà.
Al principi, les tenebres cobrien les tenebres, tot el que ara veiem no era sinó onada indefinida [...] Qui sap en veritat, qui podria dir-ho aquí: d'on sortí, d'on ve aquesta creació?
Els déus estan cap ençà d'aquest acte creador, qui sap d'on emana?
Aquesta creació, d'on emana, si ha estat fabricada o no - el que vetlla sobre ella en el punt més alt del cel ho sap, sens dubte..., o tal vegada no ho sabia pas."
Cosmogonia d'Hesíode (s.VII a.C)
"Primer de tot va néixer Caos, després Gea (Terra) d'ample pit, un assentament ferm de totes les coses per sempre, Tàrtar ple de núvols en un racó de la terra d'amples camins i Eros que és el més bell entre els déus immortals, relaxador dels membres i que conté, dins del seu pit, la ment i el prudent consell de tots els déus i els homes. De Caos van néixer Erebo i la negra Nit; de la Nit van néixer Éter i el Dia...."
Models cosmològics científics : de l'antiga Grècia a la ciència actual.
Les primeres explicacions no-mítiques sobre la constitució de l'Univers les trobem en els primers filòsofs-científics grecs. Precisament la filosofia neix de l'intent de proporcionar una explicació racional als fenòmens naturals i a la vida humana, sense haver de recórrer a les forces sobrenaturals que feien servir les explicacions mítiques. Tot i això, en les primeres teories que es varen formular, encara hi ha un fort rerafons mític. En línies generals el model que proposaren era el següent :
- Model cosmològic grec : Univers etern, sense creació, però limitat i finit. L'Univers era una gran esfera dins la qual hi havia altres esferes on giraven els planetes ( estels errants ) en òrbites circulars, la terra estava al centre i no es movia. El seu model era, doncs, esfèric, geocèntric i geostàtic.
- Una excepció a aquest model va ser el proposat per Aristarc de Samos (310 aC) que va situar el sol en el centre (heliocentrisme). Idea que va recuperar segles més tard N.Copèrnic. Però aquest pensament no va prosperar, perquè anava contra les idees de l'època i el sentit comú: l'Univers era estàtic i immutable.
- Model cosmològic modern: N.Copèrnic (s. XV) proposa un model heliocèntric per poder explicar millor el moviment dels planetes. També recolzarà aquest model Galileu (s. XVI) mantenint igual que el seu predecessor el moviment orbital circular. Al mateix segle J.Kepler exposarà la seva teoria de les òrbites el·líptiques.
- Model gravitacional : I.Newton (s.XVII) en els seus Principis formula la teoria de la gravitació universal, o principi d'atracció entre els cossos materials. Va mantenir, però, un model d'Univers estacionari, què segons Bentleypodia fer trontollar la seva pròpia teoria, perquè si la gravitació s'estenia infinitament podria provocar un gran col·lapse. Per aquest motiu la idea d'un univers dinàmic ( principis del s.XX) va plantejar-se com a sol·lució.
- Model relativista : A. Einstein (s.XX) amb la seva teoria de la relativitat general explica l'atracció gravitatòria entre cossos materials, segons la curvatura entre espai i temps. Aquesta teoria donarà pas a l'actual concepció de l'Univers finit ( en el temps ) però sense límits ( en l'espai ). Concepció que condueix a parlar d'un Univers obert : amb un principi o Big-Bang ( terme utilitzat, per F.Hoyle per ridiculitzar els resultats obtinguts de les observacions d'E.Hubble (1929) sobre el desplaçament, a grans velocitats, de les galàxies en l'espai, d'on G.Gamow va suposar que en un principi l'Univers no era més que una gran bola de foc, de densitat i temperatura molt elevades, que a poc a poc es va anar separant, formant-se els diferents elements que composen l'Univers actual ), en expansió eternament ; i d'un Univers tancat : que s'acabarà col·lapsant, com a resultat de les forces gravitacionals, en el que s'anomena Big-Crunch ; i d'un Univers pla, si hi ha prou matèria per frenar l'expansió de manera indefinida.
- Sembla ser que tot depèn de la quantitat de matèria existent a l'Univers.
"La humanitat ha fet progressos notables cap a la comprensió del cosmos. Hem eliminat moltes concepcions errònies del passat - com ara que la Terra era al centre de l'Univers- i estem començant a veure com ens acomodem dins l'ampli i respectable univers que abraça el nostre passat, present i futur. Tot i que la concepció actual de l'Univers es correspon més amb la realitat que les creences d'èpoques antigues, continua sent inimaginablement ingènua. Si se li dóna l'oportunitat, l'enorme potència de la ment humana, incentivada pel nostre desig innat de conèixer, continuarà augmentant el coneixement científic. Quan allarguem les fronteres del coneixement, aprofundim el coneixement del cosmos. Les futures generacions poden jutjar-nos pels nostres èxits en l'ampliació dels horitzons de coneixement. Però l'horitzó crucial és a les nostres ments."
R. Wagner, D. Goldsmith, Horitzons còsmics (1982)
|
Bibliografia i webgrafia
Alguns llibres i webs per ampliar el tema :
http://www.xtec.cat/~asarsane/Univers.htm
S. Hawking L'univers en una closca de nou Ed. Columna B. 2002
Trigo i Rodríguez, J.M., Nosaltres a l'Univers, Ed. Proa, B. 1999
Davies, P., El Universo desbocado, Ed. Salvat B. 1988
Salvador, E., L'Univers conegut, Ed. Barcanova B. 1992
Riera i Tuèbols, S., Origen i estructura de l'Univers, Edicions 62 B. 1996
Asimov, I., El Universo, Ed. Alianza, M. 1973
Sagan, C., Cosmos, Ed. Planeta, B. 1982
Vaya puta mierda cabrones comeme la polla
ResponElimina